Premi dansa Institut del Teatre 2021 : funció dels finalistes

Abstract

Funció dels finalistes del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2021.

BLACK SUN de María Jurado : Black sun és la materialització d'una insatisfacció vital permanent, una travessia cap al paisatge malenconiós, un mecanisme que condueix a una visió del món irreparable, destructiva i catastròfica que dansa entre el plaer i el dolor més absoluts. Incluso torturándose a sí mismo, aunque con placer, el melancólico penetra con la mirada allí donde la de los demás se detiene. László Földény.

A partir de la creació d'un drama musical desbordat per les referències que anteriorment van donar forma a la malenconia, vam apostar per representar la lucidesa de qui només pot veure foscor.

[...] Se le rompió una tabla a la Razón y cada vez caía más y más, di contra un universo al desplomarme y entonces acabé por entender.

Emily Dickinson

ME PARECE QUE SUFRO LO QUE EN MI PROFESIÓN LLAMAN NOSTALGIA de Javier Ara i Enrique López: Sentir té connotacions sensorials i emocionals; més que un discurs intel·lectual, es tracta d'una cosa instintiva i espontània. Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostàlgia és una investigació que va més enllà de l'aparença i vol reflectir la naturalesa complexa de les coses i la seva transformació constant. Un viatge emocional, una finestra oberta a un univers sensible en què les imatges no tenen principi i fi i semblen estar desenvolupant-se i decaient alhora.

TODO ESTO ERA CAMPO de UNAIUNA (Marina Fullana i Laura Lliteras): L’exposició pública constant pot arribar a diluir la nostra personalitat i crear una «nova identitat» dins aquest món virtualitzat actual. La nostra vida «real», tan plena de pors, inseguretats, dubtes i febleses, resta en el «fora de camp» de la nostra vida virtual. Però és real?

Nemesi feu que Narcís s’enamorés d’ell mateix i, absort per la seva presència, caigués a l’aigua i s’ofegués. El paradigma virtual actual crea una imatge més distorsionada que l’efecte mirall de l’aigua, la imatge que hem volgut construir de la nostra vida social i laboral.

LAS ONDAS DE LA GUITARRA de Adrián Vega: Las ondas de la guitarra és una experiència estètica en què conviuen les eines de la dansa contemporània, el flamenc i el Hip Hop.

Adrián Vega busca la relació que hi ha entre dansa, so i espai per generar una dramatúrgia visual i sonora a través de la geometria i el cos. Escoltar, acompanyar, relacionar, complementar, sincronitzar, imaginar, visualitzar, creuar, mimetitzar són verbs que apareixen entre les intèrprets dins aquest procés.

El Premi de Dansa de l’Institut del Teatre és una iniciativa del Conservatori Superior de Dansa. En acabar la funció, el jurat entregarà els premis a la Millor Interpretació, al Premi del Públic, el Premi del SAT i el Premi a la coreografia guanyadora, que rebrà la dotació econòmica i l’ajut per desenvolupar la proposta per ser estrenada en la programació del Festival Grec 2022.

Aquest premi compta amb la col·laboració de: Grec Festival Barcelona, Mercat de les Flors, Graner, SAT Espai Dansat, La Caldera Les Corts, Centre Cívic Barceloneta, Associació de Professional de la Dansa de Catalunya (APdC) i L’Estruch.