Potser (a partir de May-b)

Abstract

Espectacle de 4t amb l'alumnat d'interpretació de l'itinerari de físic i d'escenografia.

A partir de la proposta coreogràfica de M. Marin al voltant de l’obra de S. Beckett, hem anat destriant quasi de forma cartogràfica, fins l’últim detall, les formes, els silencis i els gestos sincronitzats. La peça és un híbrid on les etiquetes de teatre i dansa es difuminen.

Una comunitat d'ànimes a la deriva, abandonades, absents, vacil·lants, sense voluntat pròpia; els seus moviments queden reduïts a bucles repetitius i la seva parla esmorteïda a roncs i sospirs rítmics.

Un món orgànic, visceral, atemporal i universal dins un espai inconcret i indefinit on l'acció mai arriba a iniciar-se com tampoc a concloure.

El món en el que viuen els personatges beckettians és un món en fuga cap a la impossibilitat de deixar de ser, i on l'existencialisme assenyala el destí tràgic de l'home.