Kindertotenlieder

Abstract

Kindertotenlieder examina la representació de la por, en relació amb la representació de la mort, i la constant proximitat amb les propietats humanes com l'aspecte físic i el comportament del cos. La representació de la por i l'horroritzant condueix al que Sigmund Freud va anomenar "estrany": la representació d'alguna cosa familiar i aliena, i per tant inquietant. Constitueix un gran desencadenant d'experiències catàrtiques caracteritzadores de cerimònies, rituals i espectacles, com el que ens ocupa.

L'escenari, en aquest cas, és un lloc on es pot cridar i ressuscitar els morts. Entre el somni i la realitat, els intèrprets es fonen en l'obra, a través de la seva aparença i els seus moviments, amb altres personatges representats per cossos artificials o alterats, que creen aquesta sensació lligada a la mort, i alhora, imitant la vida.

Creat per Gisèle Vienne; Textos i dramatúrgia: Dennis Cooper; Música: Stephen O'Malley, Peter Rehberg / KTL i “The Sinking Belle (Dead Sheep)” per Sunn O))) i Boris Lights de Patrick Riou; Maquillatge: Rebecca Flores; Intèrprets: Sylvain Decloitre, Vincent Dupuy, Theo Livesey, Katia Petrowick i Jonathan Schatz; Elenc original: Jonathan Capdevielle, Margret Sara Gudjonsdottir, Elie Hay, Guillaume Marie i Anja Röttgerkamp; Assistent: Anja Rottgerkamp; Director general: Richard Pierre ; Il·luminació: Samuel Dosière; Director de so: Adrien Michel.